a) El tancament de la part monumental del Parc Güell no reduirà l’afluència turística com pretén CiU sinó, ans al contrari, pot actuar com a reclam turístic o, si més no, mantenir els mateixos nivells de visitants. El Parc Güell s’ha convertit en una icona turística massa important com per persuadir a les persones visitants mitjançant un cost. L’exemple de la Sagrada Família és clar.
b) El tancament de la part monumental del Parc Güell crearà més cues i una saturació de visitants a les zones al voltant de la part monumental, traslladant la massificació cap a altres zones del parc i cap als carrers adjacents al parc, amb les conseqüents molèsties que pot ocasionar a veïnat i transeünts.
c) Limitar el nombre de visitants dins de la zona monumental, a més, impedirà a la ciutadania de Barcelona (escoles, esportistes, transeünts…) a accedir lliurement a certes àrees del parc, encara que el consistori ho negui.
d) Posa en perill de la ja fràgil relació i interacció entre barris adjacents, tot i que l’ajuntament afirma que el tancament parcial no elimina els camins de pas. Creiem que la connexió entre barris no és realitza només mitjançant “vials” sinó que les barreres simbòliques són també importants.
e) El Parc Güell és un espai públic i com a tal cal garantir-ne l’accés i l’ús sense discriminar per cap raó, ni de proscedència, ni de residència ni de capacitat econòmica, fet que, a més, està en contra de la legislació vigent.
f) Cal protegir l’accés lliure, gratuït i anònim de les persones que utilitzen l’espai públic com a dret àmpliament reconegut.
g) El pla de CiU demostra quina opinió té el govern de la ciutat respecte a la llibertat de la ciutadania a utilitzar lliurement els parcs, places i carrers, i fa del “símptoma” una “malaltia” ja que el veritable problema és el model turístic de la “marca Barcelona”.
h) Des de ja fa anys existeix una forta resistència popular contra el tancament del Parc Güell que la regidora Maite Fandos ha obviat. Més de 17.000 firmes reclamen un Parc Güell lliure i gratuït i nombroses entitats veïnals s’hi han oposat.
i) L’equip de govern no sembla que tingui intenció, tal com li vam demanar arran de la crispació i la controvèrsia generada, de convocar una consulta veïnal sobre aquest tema; no obstant pretenen penjar-se la medalla de la participació ciutadana al Districte.
j) Existeixen alternatives viables al tancament del parc si, relament, el motiu és la massificació turística i la sostenibilitat dels usos del parc. Aquestes alternatives han sorgit des de diferents sectors socials de Gràcia i l’Ajuntament no sembla que les vulgui tenir en compte.
k) La participació veïnal engegada per l’equip de govern per tal de redactar el Pla Funcional consisteix en una taula de treball limitada a molt poques persones, prèviament seleccionades i convocada de manera no pública. Per tant, una participació veïnal clarament insuficient.
l) Aposta per a la mercantilització i privatització d’un espai públic, en aquest cas la zona monumental del parc, sota el pretext de la gestió dels usuaris.

Per tots aquests motius la CUP Gràcia exigeix la paralització i la no aplicació del Pla Funcional del Parc Güell, ja que representa un atac al parc, a la democràcia participativa, a l’espai públic i a la ciutadania de Barcelona. Alhora vol fer veure la hipocresia de CiU davant dels diferents plans que s’han redactat per al Parc Güell mostrant que les seves conviccions eren purament electoralistes quan demanaven que el parc no es tanqués, i demanem als altres partits del districte que es posicionin públicament sobre aquest tema.

Si el Parc Güell necessita una intervenció aquesta ha d’anar encaminada cap a la recuperació dels usos veïnals del parc, cap a la transparència econòmica, i cap a la gestió pública i centralitzada, juntament amb un replantejament del turisme a nivell de Barcelona.

Per aquest motiu, la CUP vol fer partícip al conjunt de la ciutadania de Gràcia d’aquesta agressió al parc i anima al veïnat a mobilitzar-se i mostrar el seu rebuig cap a aquest projecte.

Que no ens tanquin el Parc Güell!
Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona. Nucli de Gràcia.
26 de Maig de 2012

Amb una pancarta que pregona “Recuperem els espais morts, fem horts de vida”, el dissabte 26 de Maig es va engegar aquesta iniciativa amb la recuperació d’un solar al carrer Farigola amb Argentera que es pretén dedicar a un hort urbà col•lectiu. No obstant, es deixa clar que més enllà de produir o no aliments, el més important d’aquest projecte és el fet de construir unitat popular a Vallcarca. Per aquest motiu no es tanca la porta a altres projectes a altres solars a fi d’estendre aquesta iniciativa veïnal. Si bé el Pla Buits de l’Ajuntament, pretenia netejar-se la cara respecte a aquesta situació d’una forma semblant, els veïns i veïnes de Vallcarca han decidit no dependre del vist-i-plau de l’Ajuntament per a recuperar els espais morts que ells han creat. Volem aplaudir aquesta iniciativa i animem als veïns i veïnes a sumar-s’hi de la manera que es pugui. Membres de l’Esquerra Independentista hi participen i la CUP Gràcia s’ofereix per qualsevol ajuda que puguin necessitar. No al pla urbanístic de Vallcarca! Prou solars buits! Per les iniciatives veïnals! Candidatura d’Unitat Popular de Gràcia

Fent cas al precedent procés participatiu engegat per aquest govern –el del pressupost municipal– tot ens indueix a pensar que aquest procés és, en si mateix, una farsa participativa, que no suposarà cap compromís per part del govern i que forma part d’una campanya de màrqueting polític que busca calmar el veïnat de Barcelona davant les conseqüències de les mesures polítiques que se’ns estan imposant.

La realitat, però, és tossuda i esclaridora, i aquesta realitat ens mostra que la pràctica política real del govern municipal de CiU, amb el suport del PP, implica la privatització dels serveis públics municipals (per exemple, reduint el suport i externalitzant les escoles bressol municipals), l’absoluta inoperància davant el drama de la inaccessibilitat a un habitatge digne, una gestió repressiva de l’espai públic, i una total complicitat amb el govern autonòmic a l’hora de retallar i malmetre la sanitat i l’educació públiques, entre d’altres mesures que en cap moment han estat sotmeses a decisió per part de la ciutadania i que, a més, es contradiuen amb la majoria de propostes del PAM. En conseqüència, les diferències socials i la pobresa no paren d’augmentar a la nostra ciutat.

La CUP Gràcia, però, hem presentat al·legacions al PAM per evidenciar la contradicció entre les seves propostes i la política que s’està duent a terme des del govern. També per evidenciar l’estructura deficitària del pla que obvia la realitat de les classes populars, les diferències socials i l’augment de la pobresa que han anat agreujant-se amb aquesta crisi capitalista. Així, de manera tendenciosa, ens trobem amb un programa d’actuació municipal que, desentès de la realitat i adreçat als sectors socials benestants, ja que aquest no contempla cap mesura sobre aspectes tan maltractats com l’accés a l’habitatge, l’educació pública de gestió pública, la sanitat pública, els transports públics o l’ocupació, que són els problemes que ens colpegen a tots aquells que estem pagant aquesta crisi.

Les nostres propostes es reparteixen en quatre àmbits. Entenem que cal
una democratització de la ciutat i la recuperació de l’espai públic com a espai de socialització col·lectiva. En aquest sentit, l’habitatge ha de ser un dret que l’Ajuntament ha de garantir i no una mercaderia per comerciar. Considerem que aquest districte ha de garantir els serveis públics d’educació i salut ja que són cabdals per als veïns i veïnes de la ciutat i no un luxe a l’accés d’uns quants.

Cal abolir aquest model de política professional que suposa sous elevadíssims i estructures de càrrecs de confiança finançades pels pressupostos públics i democratitzar els òrgans institucionals.

Per últim, l’Ajuntament no pot seguir sent còmplice de l’ofensiva neoliberal que escanya a les classes populars i agreuja les desigualtats socials. En aquest sentit ha de posar l’economia al servei de les persones i no al servei dels interessos privats, i destinar la seva acció a transformar l’economia i la societat locals, creant oportunitats de treball i de renda.

Restem a l’espera de la resposta del Districte, amb una cosa clara, aquest govern governa per servir uns pocs i, sobretot, per representar un entramat d’interessos de bancs, de mútues sanitàries i d’empreses privades.

En el següent enllaç, podeu veure el document original d’al·legacions que la CUP de Gràcia va presentar el darrer 03 de Maig:  alPAM2

Com podeu veure en els tríptics que hem repartit, els salaris dels regidors de l’Ajuntament de Barcelona  oscil·len entre els 11 mil i els 6 mil euros mensuals, heu sentit bé, mensuals. 
A aquests diners, s’han d’afegir els complements que reben els regidors, per assistir als Plens, Juntes i  Comissions, aquestes últimes quantitats, no estan publicades enlloc, són desconegudes pels ciutadans.

Des de la CUP considerem que ens hem d’allunyar del model de polítics professionals, que comporten sous elevadíssims, que comporten càrrecs de confiança que treballen pels partits i no pels ciutadans, càrrecs que són finançats amb els pressupostos públics.
Per això, des de la CUP sol.licitem, tal i com es pot llegir en el nostre programa electoral, una reducció del 60% dels sous dels càrrecs electes i de confiança, aconseguint així, que els salaris siguin proporcionals a les tasques que realitzen i que aquests salaris estiguin en consonància amb la mitjana del sous de la població.

Com a mostra del compromís de la CUP amb aquestes propostes, i per si l’actual regidora en vol prendre nota, us explico que ha fet la CUP als ajuntaments on té l’alcaldia, a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, l’alcalde de la CUP percep 1.188 euros mensuals, és a dir, un 75% menys del sou de l’anterior alcalde i els cinc regidors de l’equip de govern, reben un sou de 500 euros.
Jaume Casals, el nou alcalde de Navàs, cobra un 51% menys que el seu predecessor en el càrrec, i  percep 1.760 euros mensuals.
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ingressa 1.660 euros mensuals (un 17,50% menys que l’anterior alcalde) i s’ha eliminat la figura del càrrec de confiança

Des de la CUP, animem als assistents al ple d’avui a que omplin les butlletes de participació ciutadana amb la petició que els regidors es rebaixin el 60% el salari i que s’eliminin els càrrecs de confiança, i demanem a la regidoria que, per una banda publiqui els imports que perceben actualment els regidors  per assistir als Plens, i Comissions, i per altre banda inicii el canvi legislatiu necessari per fer efectiva aquesta rebaixa del 60% dels salaris, afegint els diners estalviats al pressupost municipal.

Després d’escoltar  la presentació de la Regidora del Districte, des de la CUP de Gracia vam preguntar fins a quin punt les propostes serien vinculants i fins a quin punt el procés seria transparent? Voliem saber si es farà algun tipus de recull o de presentació de les propostes rebudes, o quina quantitat de peticions haurien d’haver-hi sobre un tema perquè l’ajuntament o la regidoria del districte les tingués en conte? Vam fer-li notar a la Regidora, que si no s’escolten ni es publiquen les propostes rebudes, el procés participatiu haurà estat una farsa, i que les institucions municipals hauran utilitzat el procés, per colar les seves propostes pensades en un despatx sense atendre les necessitats reals dels graciencs.

La Regidora del Districte Maite Fandos, ens va assegurar que es publicarien les propostes rebudes, però que en cap cas aquestes serien vinculants, ja que ells tenien el seu programa electoral i no es farien accions contraries al seu programa, i que serien l’ajuntament i els diferents districtes qui decidirien el que es portava a terme i el que no, sobretot en qüestions amb carrega política.

Des de la CUP no ens sorprèn aquesta resposta de la Regidora, que ens recorda un cop mes, que estem governats per persones i partits que entenen que la participació ciutadana es limita a anar a les urnes cada 4 anys, per escollir els nostres suposats representants en unes llistes tancades i confeccionades pels aparells dels partits, persones que creuen que la participació dels ciutadans s’ha de centrar en propostes com canviar de sentit un carrer o a on instal·lar una nova barana, però que no estem capacitats per decidir en que volem gastar els nostres diners mitjançant l’elaboració d’uns pressupostos participatius, quin model educatiu volem o quin salari volem que tinguin els nostres representants públics…

A tot això, des de la CUP, ens preguntem, que passaria si els graciencs i barcelonins proposessim  en el marc d’aquest procés participatiu, que els regidors es baixessin un 60% el sou, com s’ha fet a altres ciutats i viles del país? Ho comprovem?

Les cooperatives enteses com a model de gestió empresarial i laboral integrades dins del què es coneix com a economia social se’ns presenten, ara més que mai, com l’alternativa necessària al model econòmic capitalista neoliberal imperant. Un model de gestió que posa l’accent en el treball i en la solidaritat entre treballadores i en l’arrelament dins de l’àmbit local, i no tant en la generació malaltissa de beneficis privats i la desvinculació amb el territori. La cooperativa col·lectivitza el beneficis de l’activitat entre totes les sòcies – treballadores contribuint així en la construcció d’una societat sense classes, a la vegada que fa pedagogia de l’assemblearisme, la cooperació i la solidaritat com a eixos bàsics per a una societat justa.

El sistema sanitari català és el laboratori d’assaig de les polítiques privatitzadores que s’estan dissenyant per desmantellar el sector públic i l’estat del benestar i per això la CUP vol impulsar una campanya de denúncia pública dels responsables d’aquest canvi de model encobert.

La campanya ha estat presentada aquest mati en una roda de premsa en la que han participat Albert Botran (portaveu de la CUP i membre del Secretariat Nacional), Isa Garnika (treballadora de l’Hospital de la Vall d’Hebron i sindicalista de la CGT), Toni Barbarà (secretari de Dempeus per la Salut Pública) i David Vidal (regidor de la CUP a Reus).

Des del moment que es va permetre l’entrada de capital privat a la sanitat pública catalana, l’any 1997, el model sanitari ha anat incorporant i assumint com a propis els interessos del sector privat. Directa o indirectament, el pes del sector privat en el món sanitari és enorme. Som dels països d’Europa amb una major despesa de PIB en sanitat privada, i el 50% de la despesa feta per la sanitat pública és gestionada per empreses privades.

És més, durant aquests anys, tal i com ha denunciat el regidor David Vidal, diferents persones que lideren les institucions sanitàries públiques o els consorcis privats han format part tant de l’àmbit públic com privat. Un exemple d’aquest cas és Josep Prat, ex-director general d’INNOVA (que controla els hospitals des de Reus fins a Amposta), director actual de l’Institut Català de la Salut i ex-conseller de USP Hospitales, empresa líder del sector sanitari privat a l’estat espanyol. O el cas de Ramon Bagó, ex-president i conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya, ex-president del Consorci Hospitalari de Catalunya i president del Grup SERHS, empresa que facturava als centres hospitalaris que gestionen aquests consorcis.

Albert Botran (portaveu nacional de la CUP) ha explicat que la CUP ha decidit impulsar una campanya pública i nacional de denúncia dels culpables i de conscienciació, mobilització i acció municipal, que posi al descobert les veritables raons de la reducció de la despesa pública, les retallades i les privatitzacions dels serveis públics. “Volem desemmascarar els interessos privats que s’amaguen darrera el  negoci sanitari i el desmantellament de la sanitat pública” ha declarat. Cal conèixer els noms, cognoms i negocis de totes aquelles persones que han esdevingut gestors del sistema sanitari català, d’aquells que formen part dels consells d’administració de les institucions sanitàries i d’aquells que s’han enriquit durant anys amb el diner públic que havia de sostenir la salut pública.

La campanya també es proposa denunciar el discurs neoliberal que vol justificar aquests processos, discurs que, tal i com ha assenyalat Toni Barbarà “vol fer que la gent se senti culpable de la situació i que es resigni davant la mateixa i, ni la classe treballadora som culpables, ni les retallades són la única alternativa”. La CUP defensarà el model públic i únic de gestió de la sanitat i, tal i com ha assenyalat Isa Garnika, “plantarà cara a les classes dominants dels Països Catalans i a la oligarquia espanyola, que estan portant la iniciativa en aquest procés de desmantellament dels serveis públics i bàsics, entre ells, la sanitat”.

La CUP a més, conscient que altres organitzacions i moviments socials i populars han iniciat també campanyes similars, vol col·laborar i posar la seva estructura al servei de les altres iniciatives populars de denúncia, donant suport a la Iniciativa Penal Popular impulsada per Dempeus i a la denúncia interposada per la PARS (Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries).

No deixarem que us sortiu amb la vostra perquè ens hi juguem la nostra salut, la de tothom. Aturem la ofensiva privatitzadora, aturem l’estafa!

No premetrem l’esquarterament dels serveis públics! Per una sanitat pública, universal i de qualitat!

La regidora va presentar aquests dos documents (el PAM i el PAD) com una primera proposta oberta a la participació ciutadana, assegurant que es volia escoltar l’opinió dels veïns, en tots els temes allí reflectits.

Des de la CUP, volem animar a les diferents associacions de veïns que van intervenir en el consell, a plasmar les seves propostes sobre el futur de La Sedeta a través de les butlletes editades per l’ajuntament, o al web, http://pam.bcn.cat/ i volem encoratjar a la resta de  veïns a intervenir massivament en aquest procés participatiu, obert fins al 3 de maig, per portar-hi propostes que ens acostin a una Gràcia mes justa i mes lliure (prohibir els desnonaments, elaboració d’uns pressupostos participatius, rebaixa del 60% dels sous dels regidors, com s’ha fet en altres ciutats etc…).

El districte farà cas de les propostes suggerides pels veïns? O llençarà les butlletes directament a les escombraries? Des de la CUP, estarem atents a quin cas fa el districte de les propostes expressades pels veïns, i arribat el cas, no vacil·larem a denunciar-ne el seu incompliment.

Per Maite Fandos el projecte no representa un tancament del parc tot i que, diguem-ho com vulguem, delimitar una zona del parc i limitar-ne l’accés lliure i gratuït, no deixa de ser el què és. És un tancament parcial, d’acord, però un tancament al cap i a la fi. I, concretament, un tancament de la part que fa del Parc Güell un parc tan singular. No ens es estranya aquesta proposta de CiU donada l’afirmació de la regidora de que “si fos per ella tancaria totes les places”, mostrant quina és la idea que té el grup convergent respecte a l’espai públic (repetim, públic).

Segons aquest govern, amb una actitud demagògica, ens trobem en una situació amb 3 úniques sortides: no fer res, tancar totalment el Parc, tancar parcialment la zona monumental. Presentant la seva com la millor opció. Res més allunyat de la realitat. El govern confon la massificació del Parc Güell amb el model turístic imperant a la ciutat de Barcelona que, amb un cert síndrome d’Estocolm, justifiquen com a bo ja que “ens ha donat de menjar”. Limitant la entrada no es solucionarà el problema de fons (i el menjar, recordem, també en el donava l’industria immobiliària i no més cal mirar en quina situació ens trobem actualment). D’alternatives al tancament per tal de gestionar la massificació del Parc n’hi ha moltes, com li hem recordat, i com es va mostrar en la trobada veïnal celebrada a Vallcarca. 

En tot cas, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Gràcia vam animar a la regidora a dur a terme un referèndum o una consulta veïnal sobre aquest tema vista la controvèrsia generada des de fa anys (recordem les 17.000 firmes a favor d’un parc lliure i gratuït). Petició a la qual no va donar cap resposta entenent que no entra en els seus plans tot i la bandera de participació que es pretén penjar aquest equip de govern. Vist això exigim la retirada d’aquest pla d’actuació al Parc Güell.

Es va parlar també de la remodelació de la Travessera de Dalt que sembla que ha entrat dins del projecte del PAM així com de la futura escola bressol que estarà ubicada a la mateixa Travessera amb Escorial, fet que aplaudim donada la manca d’aquest servei públic al districte.